
Autores: Gisela Bombilà i Àngela Navarro.
Inauguració: divendres 11 de març de 2011 a les 20 h
Exposició: de l’ 11 al 25 de març de 2011
Horari: de dimarts a divendres de les 17.30 a les 21 h
Socialment la definició del masculí i el femení impedeix a la dona ser subjecte actiu o amb incidència en l’àmbit social. Està mancada d’identitat pròpia, ja que, aquesta està conformada entorn al pensament masculí. En aquesta dialèctica de home-dona, la consciència masculina és independent perquè assumeix el paper de l’essencial, mentre la consciència femenina és depenent perquè troba la seva raó d’ésser en la consciència lliure de l’home. D’aquesta manera, es configura a la dona en la categoria del “altre”, del “no-subjecte”, i en conseqüència “d’objecte i la dona passa a ser un «objecte de consum», un fetitxe per als homes.
En els contes, des de un punt de vista de gènere, es predica el masclisme. La dona com un objecte bell que espera l’arribada del seu príncep i per tant de la seva felicitat. La seva única finalitat és estar guapa i esperar que algú la salvi.
És la pròpia dona qui ha de comprendre que ser dona va més enllà a les imatges que ens venen.
Cal deixar de ser objecte, d’amor, de desig, de les fantasies d’un home, etc. i ser subjecte actiu, que decideix sobre el seu propi cos, re definint la seva identitat lliure de la tutela masculina.